Georgina i el bosc
Fa molts anys, una noia francesa que buscava els seus pares que havien desaparegut, va anar a viure a una cabana de fusta per estar més a prop d’allà on els havien vist per últim cop. Aquell lloc enmig del bosc era assolellat i molt bonic, allunyat de la ciutat i de tothom. La Georgina es llevava molt d’hora per anar a buscar fruits i bolets al bosc. Quan tornava a casa acostumava a cultivar l’hort. Cuinava el que havia agafat i feia les feines de casa.
De sobte es va sobresaltar perquè va sentir un soroll pels voltants de la cabana. Amb por va mirar per la finestra i no va veure clarament el que es movia entre la vegetació. Espantada, va tancar la porta amb clau. En parar els sorolls, ella es va tranquil·litzar.
Quan els animals del bosc cridaven i la lluna brillava enmig de la nit, la Georgina una altra vegada mirava per la finestra. Llavors algú o alguna cosa va picar la porta. La va obrir i a terra hi va trobar un mapa d’aquella zona amb una creu que senyalava alguna cosa. Aquell dia, amb tantes emocions la Georgina se’n va anar a dormir aviat perquè estava molt cansada.
L’endemà, encuriosida va agafar el mapa i va sortir a explorar el bosc. Tot caminant i seguint els senyals del mapa va trobar aquell lloc marcat amb una X. Era una cova fosca i humida. Va treure la llanterna i va respirar profundament. Quan estava entrant es va espantar amb l’estol de ratpenats que van sortir esbojarrats. Al fons de la cova i lligada amb una corda molt atrotinada penjava una clau daurada, antiga i pesada. En sortir de la cova, la clau brillava tant que totes les papallones volaven al seu voltant com mai no havia vist.
Mentre tornava cap a casa es preguntava què era el què obria aquella clau màgica que deixava encantats els animalets més petits del bosc. En aquell moment va adonar-se que a les soques d’alguns arbres antics, que trobava pel bosc, hi havien panys de fusta amagats entre les fulles. No va tenir por i en va obrir un. En aquell moment, va desaparèixer part de la soca de l’arbre i a dins hi havia unes escales que baixaven a un món subterrani. Va entrar-hi amb la llanterna i va adonar-se que estava ple de passadissos.
S’estava fent tard i no hi havia temps per explorar-ho tot. Va trobar-hi pells d’animals i dibuixos dels seus pares a les parets. En aquell moment la Georgina es va preguntar qui podia haver deixat el mapa a casa seva. Llavors va sentir un soroll a fora. Va córrer ràpidament per veure què era i va veure una àguila gegant de dos caps que aixecava el vol. Segur que aquella àguila gran ho controlava tot des de l’aire i sabia que ella estava allà.
Després la Georgina va tornar cap a casa a descansar.
L’endemà l’àguila ...
Què creieu que podria passar?
La Georgina va trobar finalment els seus pares?
Us convidem a continuar i acabar aquesta història fantàstica que hem començat i esperem impacients les vostres aportacions.
