25 d’octubre, 2008

Els nens i nenes de 2n i 3r de Borredà estem inventant una història fantàstica sobre una noia molt decidida.

Georgina i el bosc
Fa molts anys, una noia francesa que buscava els seus pares que havien desaparegut, va anar a viure a una cabana de fusta per estar més a prop d’allà on els havien vist per últim cop. Aquell lloc enmig del bosc era assolellat i molt bonic, allunyat de la ciutat i de tothom. La Georgina es llevava molt d’hora per anar a buscar fruits i bolets al bosc. Quan tornava a casa acostumava a cultivar l’hort. Cuinava el que havia agafat i feia les feines de casa.

De sobte es va sobresaltar perquè va sentir un soroll pels voltants de la cabana. Amb por va mirar per la finestra i no va veure clarament el que es movia entre la vegetació. Espantada, va tancar la porta amb clau. En parar els sorolls, ella es va tranquil·litzar.

Quan els animals del bosc cridaven i la lluna brillava enmig de la nit, la Georgina una altra vegada mirava per la finestra. Llavors algú o alguna cosa va picar la porta. La va obrir i a terra hi va trobar un mapa d’aquella zona amb una creu que senyalava alguna cosa. Aquell dia, amb tantes emocions la Georgina se’n va anar a dormir aviat perquè estava molt cansada.

L’endemà, encuriosida va agafar el mapa i va sortir a explorar el bosc. Tot caminant i seguint els senyals del mapa va trobar aquell lloc marcat amb una X. Era una cova fosca i humida. Va treure la llanterna i va respirar profundament. Quan estava entrant es va espantar amb l’estol de ratpenats que van sortir esbojarrats. Al fons de la cova i lligada amb una corda molt atrotinada penjava una clau daurada, antiga i pesada. En sortir de la cova, la clau brillava tant que totes les papallones volaven al seu voltant com mai no havia vist.

Mentre tornava cap a casa es preguntava què era el què obria aquella clau màgica que deixava encantats els animalets més petits del bosc. En aquell moment va adonar-se que a les soques d’alguns arbres antics, que trobava pel bosc, hi havien panys de fusta amagats entre les fulles. No va tenir por i en va obrir un. En aquell moment, va desaparèixer part de la soca de l’arbre i a dins hi havia unes escales que baixaven a un món subterrani. Va entrar-hi amb la llanterna i va adonar-se que estava ple de passadissos.

S’estava fent tard i no hi havia temps per explorar-ho tot. Va trobar-hi pells d’animals i dibuixos dels seus pares a les parets. En aquell moment la Georgina es va preguntar qui podia haver deixat el mapa a casa seva. Llavors va sentir un soroll a fora. Va córrer ràpidament per veure què era i va veure una àguila gegant de dos caps que aixecava el vol. Segur que aquella àguila gran ho controlava tot des de l’aire i sabia que ella estava allà.

Després la Georgina va tornar cap a casa a descansar.
L’endemà l’àguila ...

Què creieu que podria passar?
La Georgina va trobar finalment els seus pares?
Us convidem a continuar i acabar aquesta història fantàstica que hem començat i esperem impacients les vostres aportacions.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

L'endemà l'àliga apareix a la vora de la cabana i la Georgina la torna a veure. Al cap d'una estona l'àliga va baixar en una clariana a prop de la cabana de la Georgina. Es va acostar a l'àliga i ella li va preguntar si havia vist els seus pares. L'àliga li va dir que no i ella li va demanar que la portés a sobre seu per veure si podia trobar els seus pares. Va pujar al damunt del llom i ella va arrencar a volar.
Va pujar fins a molta alçada on des d'allà es veia tot el bosc. De sobte va veure els seus pares a l'entrada de l'arbre que ella havia obert el dia abans. Els va cridar però els seus pares no la sentien. Li va demanar a l'àliga que anés més a poc a poc i ella ho va fer molt ràpid. Va patinar i va començar a caure al buit sense parar de donar voltes. La caiguda va ser molt llarga i es va acabar desplomant a terra. Va donar un fort cop a terra i va morir a l'instant.

Al cap d'un moment va sentir un fort soroll familiar, era el despertador. Quan es va desvetllar va veure que era al terra de l'habitació. Va respirar tranquil·la i en aixecar-se va veure que, al costat del coixí hi havia una clau vella i daurada. Potser no havia estat tot un somni.

NENS I NENES DE CS de BORREDÀ

Anònim ha dit...

hola soc la marta sandoval tubau
de boreda i faic als anys al 18 de
mars


GRACIAS

Anònim ha dit...

Crec que trobara als seus pares

Anònim ha dit...

L'endema l'àguila va anar a buscar
a la Georgina i va trobar els seus
pares. El pare estava mort, la mare estava viva i la Georgina va viure faliÇ amb la seva mare.
Sóc la Irune de vilada.

Anònim ha dit...

JULIA

Anònim ha dit...

La Georgina va acabar trobant els seus pares.