10 d’octubre, 2008

Un conte per pensar.

La classe d'ètica de la CEIP Serra de Picamill estem treballant els valors a través de diferents contes i textos.
Vàrem llegir un conte molt interessant que ens va agradar molt i el volem compartir amb vosaltres.

Construir ponts enlloc de tanques
No fa gaire temps, dos germans que vivien en granges contigües van tenir problemes. Va ser el primer conflicte seriós que tenien en 40 anys de treballar junts, compartint maquinària i intercanviant collites i béns en forma contínua.
Aquesta llarga i 
beneficiosa col·laboració va acabar de sobte. Va començar amb un petit malentès i va anar creixent fins a arribar a ser una gran diferència entre ells, fins que va explotar en un intercanvi de paraules amargues seguit de setmanes de silenci.
Un matí algú va trucar a la porta d’en Lluís. En obrir la porta, va trobar un home amb eines de fuster. "Estic buscant feina per uns dies", va dir el foraster, " i potser vostè necessita algunes petites reparacions aquí a 
la seva granja i jo puc ajudar-lo".
"Sí", va dir el germà gran, "tinc un treball per a vostè. Miri a l’altre costat del rierol aquella granja, allà hi viu el meu veí, bé, de fet és el meu germà petit. La setmana passada hi havia un bell prat entre nosaltres i ell va prendre el seu buldòzer i va desviar el llit del rierol i el va fer passar entre les dues granges, perquè quedés clara la distància entre nosaltres.
Ell va fer això, potser per a enfurir-me, però jo n’hi vull fer una de més grossa. Veu vostè aquella pila de troncs al costat del graner? Vull que construeixi una tanca, una tanca de dos metres d’alt. No vull veure’l mai més."
El fuster li va dir: "Crec que comprenc la situació. Mostri’m on estan els claus i la pala per a fer els clots dels pals i
 li lliuraré un treball que el deixarà satisfet."
El germà gran va ajudar al fuster a reunir tots els materials i va deixar la granja per la resta del dia per a anar a comprar provisions al poble. El fuster va treballar de valent tot el dia mesurant, tallant, clavant.
Al capvespre, quan el granger va tornar, el fuster just havia acabat el seu treball. El granger va quedar amb els ulls completament oberts. No hi havia cap tanca de dos metres!
En el seu lloc hi havia un pont, un pont que unia les dues granges a través del rierol! - Era una fina peça d’art, fins i tot amb passamans.
En aquest moment, el veí, el seu germà petit, va venir des de la seva granja i abraçant el seu germà li va dir: "Ets un gran amic, mira que construir aquest pont preciós després de tot el que he fet i he dit!".
Estaven en plena reconciliació els dos germans, quan van veure que el fuster prenia les seves eines.
"No, espera!", li va dir el germà gran. "Queda’t uns quants dies. Tinc molts projectes per a tu".
"M’agradaria quedar-me", va dir el fuster, "però tinc molts ponts per construir".

De què creieu que tracta el conte?
Esperem que us agradi!!

Classe d'ètica Serra de Picamill

8 comentaris:

irune de vilada ha dit...

Jo crec que tracte de l'amistat per que si tracte de que dos germans es varallin i despres es perdonen per que an cunstruit un pont jo crec que tracte de l'amistat.

Domènec ha dit...

Una petita nota: jo de petit volia ser fuster, amb els anys no vaig aprendre mai els secrets de l'ofici, potser és per això que encara trobo molt difícil construir ponts.
Gràcies nois per aquest conte tant i tant bonic.

hector ha dit...

jo crec que tracta de l'amistat

marc lorente de Vilada ha dit...

gracies Hector per escriure un comentari.
Jo també crec que tracta sobre l'amistat.
gracies una altre vegada pel comentari. ;)

Anna Quero de Vilada ha dit...

Crec que aquest conte tracte de l'amistat i es molt divertit.

Felicitats per el conte.

Jordi Herrera ha dit...

Hola! Sóc el Jordi Herrera de Vilada jo crec que tracta sobre
una granja que construeixen un pont per recuperar l'amistat del seu germa.

Moltes gràcies pel conte.

Sandra de Vilada ha dit...

Hola! soc la Sandra de Vilada jo crec que tracte de l'amistat.5
Gracies p'el conte

marc lorente vilada ha dit...

m'agradaria que algú escrigues un comentari. gràcies