20 de maig, 2007

Sou una meravella!

Pels meus alumnes:
El divendres va ser un dia en el que vaig passar molts nervis ja que com sabeu van sorgir molts problemes tècnics. Quan vaig anar-me'n a dormir em va envair una estranya sensació d'inseguretat i, fins i tot, de por; ningú sabia què podia passar el dissabte, malgrat que tots desitjàvem que funcionés molt bé!
El dissabte amb la microfonia solucionada les coses començaven a pintar millor.
Quan va ser l'hora de començar l'espectacle tot estava a punt: cada mestre/a on havia de ser, vosaltres col·locats i ben atents a les indicacions, els actors concentrats i els músics amb els instruments afinats esperant el moment per començar a tocar.
Finalitzaven les paraules de l'inici del concert i... JA HI ÉREM! Ja res podia tornar enrera. Havíem arribat al final d'un camí llarg pel qual havíem treballat molt.
Vaig comprovar que tot estigués a punt, vaig respirar profundament i vaig anar cap al faristol des d'on us havia de dirigir. I de sobte quan vaig aixecar la mirada vaig adonar-me que tots els músics estaven a punt de bufar i que totes les vostres mirades es dirigien inequivocament cap a mi. Vaig veure unes cares preses per l'emoció i el desig de fer allò perquè portàvem tant de temps treballant, de demostrar-nos a nosaltres mateixos i al nostre públic que érem capaços de fer-ho de la millor manera.
Va ser en aquell precís instant quan em va envair la certesa que, amb els primers sons dels instruments, començàvem el que seria, sens dubte, uns moments plens d'emocions que recordarem tota la vida.
Sou una meravella!

16 comentaris:

Anònim ha dit...

Fins i tot en aquest moment, quan tot ha passat, llegint aquestes linies l'emoció de tot el que hem viscut amb bruixes em fa posar la pell de gallina. No us imagineu el que sentia des de la cabina tècnica mentre veia com tot anava sobre rodes. Amb l'emoció no podia parar de somriure, va ser meravellós! Tots vam transmetre al públic el que bruixes ha significat per nosaltres.
Felicitats a tots i a totes per fer-nos emocionar i viure per uns instants en el món de les bruixes. Mai no ho oblidaré!

Anònim ha dit...

Gràcies a tots els nens i les nenes del ZER per donar-nos les vostres veus meravelloses i la vostra energia en cada cançó, als músics que vau saber embolcallar-nos amb la música dels vostres instruments, als petits actors i actrius i a l'extraordinària narradora perquè ens vau fer tan agradable la funció, als mestres i a les mestres per la vostra implicació generosa i al Roger i a la Marina... què us podria dir que us fes justícia?... que curtes es queden, a vegades, les meves paraules a l'hora d'expressar el que sento... només us diré que heu aconseguit construir una posada en escena brillant, delicada i sensible i que vau saber acomodar cada paraula, cada so, cada gest, en el més profund del meu ésser.
Us estic immensament agraït.

Anònim ha dit...

Hola!!!
Sóc la Roser de Borredà i vull donar la meva opinió.

Quan vaig arribar al teatre ja hi havien nens amb els seus pares i germans.
Les mestres ens van fer anar a berenar i a jugar a un pati de darrera.(el pàrquing)
Abans de les 7 de la tarda ja vam entrar a l' escenari a assajar una mica la veu i llavors ja vàrem col·locar-nos per començar la cantata.Quan l' Assumpta feia la presentació, a dintre, jo i una nena parlàvem i dèiem que estàvem una mica nervioses.Llavors quan es van obrir les cortines hi havia silenci.Jo,al principi, estava una mica nerviosa però ja em va passar.
A mitja cantata em vaig marejar pels focos de la llum i estava cansada, i em vaig asseure a terra. Em va fer molta ràbia que em maregés.
Quan vem acabar a tothom l'hi va agradar molt i van repicar i vem repetir dues cançons.
Tindrem un record per sempre!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Anònim ha dit...

Quan vàrem cantar em vaig posar molt nerviós però tot i que cantava em pasava la vergonya. Els focos molestaven molt i feien passar calor. Després de tot per a passar la gana van posar una taula de menjar!!!

Anònim ha dit...

Xavier Puigcercós dijo...
aola! després d'haver passat tot i haver anat tant bé felicito a tots els nens que van cantar i a tots els mestres i personal que va estar per allà darrera treballant. Abans de començar la cantata jo estava molt nerviós perquè no m'imaginava com seria amb tota la gent del public i perquè tenia por d' equivocar-me. Quan ho vaig veure ja em vaig posar tranquil perquè només veia caps i, per sort, em va sortir bé i va ser molt divertit. Quan ja havíem acabat vam cantar les dues cançons va ser molt divertit perquè és quan vam cantar amb més gust perquè ja no hi havien nervis pensant que ens podiem equivocar. Jo crec que la cantata ha servit per passar una bona estona amb nens de les altres escoles i per coneixe'ns més bé. Jo ja no tinc res més a dir i torno a felicitar a tothom que va participar, FELICITATS!!!

Anònim ha dit...

Ara em sento satisfet del treball que hem fet tots aquests dies. Ara ja s'ha acabat i ens ha sortit bé. A tots els hi ha agradat.

Anònim ha dit...

jo el dia de la cantata no hem truvava gaira bé i cantava molt fluix perque estava custipat.
Tenia vastanta calo i hem feia malt al cap i el ulls perque els farusmalluminaven i estava nervios perque algunes cansons no meles savia gaira.
Cuan es va acava muvaig pasar molt bé.

Anònim ha dit...

quan vaig surti da l'asanari en vaig senti molt contetnt i alegra perque ens ba surti molt be la cantata. i en ba agrada moltisim.
I estic orgullos del plubic k ens ba anima mol be.I jo estaba una mica nerbios quan bem cumensa la cantata

Anònim ha dit...

M'he sentit tant i tant bé que m'agradaria repetir-ho de nou. Bé, des de l'assaig general [cantant matí i tarda]. El concert va ser el millor, tots vam fer molt bona feina i tothom es va divertir molt, fins i tot alguns van ballar i el final van cridar.

Anònim ha dit...

El gran dia de la Cantata vaig passar molts nervis.Quan va ser l'hora de sortir i quan uns focus en van il·luminar ,en aquell precís moment vaig saber que no es tractava d'una obra ,sinó d'una gran obra que venien grans músics i que ho havíem de fer el millor possible. Després de tot va sortir molt bé i agraeixo a les profesores, la que més la Marina, per ajudar-nos a fer l'obra i també al Roger que ha ajudat sobre tot als cantants que van fer un paper extraodinari.També felicito als músics però a qui més ,al Ricard Gimeno i al Jesús Nieto, que si no fos per ells aquesta obra no hagués tingut la màgia que ha tingut.

Anònim ha dit...

El dia de la cantata quan vam assajar a dos quarts de 5 no estava gens nerviosa però quan vaig veure tot el teatre ple de gent una mica. Però el que m'empipava eren els focus que hi havia a dalt de tot, també em feien molt mal els peus d'estar tanta estona dreta.

Anònim ha dit...

ROGER gràcies, gràcies per tot, ens ho has fet assajar molt bé.MARIA.
No et preocupis, en podem fer una altra.ONA.
Perdó perquè no vaig poder venir a la cantata, estava malalt.ANDREI.
Gràcies perquè ens has ensenyat la cantata. Un petó del SERGI.
M'agrada molt cantar.ANDREA.
Quan canto estic contenta.ROXANA
Gràcies ROGER per les nou cançons i un petó de part meva.JOAN.
La meva mare es va fer mal i no vaig venir.MARINA
CANTAR EM FA ESTAR ALEGRE I M'HO PASSO DIVERTIT, EM FA SENTIR ALEGRIA A DINTRE EL COR I EL CAP. (això ho hem dit entre tots)
MESTRE, MÚSICA !!!!!

Anònim ha dit...

Ei, hola a tots i totes.
M'encanta que aquest bloc cada dia sigui més participatiu.
Hi ha algunes de les idees que heu exposat més amunt que les trobo genials. Si ja ho dic jo que sou fantàstics!!!

Roger

Anònim ha dit...

Primer de tot moltes felicitats a tots i totes, els que estàveu a sobre l'escenari i als que estàveu al darrere. Quan l'obra havia de començar tenia un mica de por ja que el dia abans el so no funcionava gaire bé però quan tot va acabar vaig tenir unes ganes immenses de saltar a l'escenari i abraçar-vos a tots. Els comentaris de tothom eren genials, Això no era com jo pensava! Ha estat molt bé! Jo em pensava que cantarien 4 cançons però això ha estat genial! Com que no podia saltar a l'escenari vaig començar a cridar com una boja, Bé, "Bravo" i la gent continuava aplaudint. Va estar genial. Em torno a repetir però l'esforç de tots i totes s'ho mereix: MO0LTES FELICITATS!!!!!

Anònim ha dit...

MARC P: Em va agradar molt fer els assajos i el concert. Em vaig sentir molt feliç perquè va sortir molt bé. M'agrada molt la música de les cançons.

IRUNE: Em vaig sentir orgullosa i em va agradar molt. Ningú esperava que anés tot tan bé.

SANDRA: Em sento molt bé després d'haver fet la cantata. Abans de fer la cantata no m'agradaven tant les bruixes com ara, perquè les bruixes que surten a "bruixes" són especials. La música m'agrada molt.

KEVIN: Al principi quan vaig pujar a l'escenari estava nerviós però quan vam cantar la primera cançó em van anar passant. Em vaig sentir molt bé.

DIEGO: La meva cançó preferida és "Amulets" perquè és molt alegre. La de Quins Plors m'agrada perquè és ràpida i ami m'agraden les cançons ràpides. El Ricard el vaig trobar simpàtic. Em va agradar molt perquè va venir-me a veure tota la família i alguns amics. No havia estat mai a dalt d'un escenari amb tanta gent de públic.

MIQUEL: Em va agradar més el concert que els assajos. La meva mare va dir que havia sigut un concert molt maco. Vaig estar feliç perquè havíem fet una feina ben feta.

Anònim ha dit...

Ja a passat el dia de la cantata.
Desprès de tanta feina, ansajos i de tans dies de anar a berga i a la valldan a absajar al paper que feia (bruixa)estic molt orgullosa perquè va surti perfecta.Tots ens vem asforsa o maxim posible. I agraeixo molt i molt al roger perquè va ser el que va fer és feina i la britat esque la feina que va fer la va fer molt bé i la marina va ser la que va astar als asajos amb els de l'obra i va aguantar molt i va fer molta feina. Pero si no ves set per... el ricard jimeno i el jesus nieto la cantata bruixen no ves tingut l'emocio ni la magia que va tindre va ser un dia maravallos.
jo vaig tindre molts nervis però al final ho vaig fer mig bé!!
Aquet dia no l'oblidare mai de la vida i l'emocio que vaig santir tampoc!
VA AER MARAVALLOS!